Xavier Mesquida (Manacor, 1970) és microbiòleg i membre de la Comissió d'Infeccioses i del Grup de Control d'Infecció de l'Hospital de Manacor. Des de ME ecològic de Mallorca volem conèixer més a fons el problema dels tractaments antibiòtics en animals i com afecta aquesta pràctica en la salut humana.
Un dels principals problemes que tenim, no només al nostre hospital, sinó ja a nivell mundial, és l’augment de la prevalença d’infeccions per bacteris multiresistents. Els bacteris multiresistents sorgeixen per la utilització dels antibiòtics en medicina humana, però també sabem que una part important del problema ve de l’ús d’antibiòtics en animals. Així com amb humans s’utilitzen els antibiòtics per tractar infeccions (i nosaltres sempre insistim en el bon ús d’aquests antibiòtics), un dels problemes que hi ha en salut animal és que s’estan utilitzan antibiòtics com a factors de creixement dins els pinsos i també com a mesura preventiva de possibles infeccions d’animals. Aquestes pràctiques no són ilegals, però el problema és que els antibiòtics s’haurien d’utilitzar quan hi ha una infecció, no per prevenir-la.
Quin és el motiu de l’ús preventiu dels antibiòtics en animals?
Dins les explotacions ramaderes grans, on hi ha molts animals en un espai molt reduit, les infeccions per via respiratòria es transmeten d’un animal a un altre de manera rapidíssima. Per tant, una infecció que pot començar afectant un sol animal, es pot convertir ràpidament en una infecció que acabi amb la meitat del bestiar. A Espanya, no només som dels països que més antibiòtics utilitzem en humans, sinó que també estem al capdavant en l’ús d’antibiòtics en animals.
D’acord. I quin és el problema de tot això i com ens afecta a les persones?
El problema és que quan un animal rep un antibiòtic, els milions de bacteris que viuen dins l’intestí d’aquell animal també entren en contacte amb aquest antibiòtic. Alguns d’aquests bacteris, quan entren en contacte amb els antibiòtics, es transformen en bacteris resistents a aquest antibiòtic. Quan aquest animal és sacrificat, aquests bacteris estan presents a la carn que després arribarà al nostre supermercat. Una vegada tinguem aquesta carn a casa nostra, simplement tocant la carn les nostres mans es poden contaminar, i de les mans pot passar a qualsevol estri de cuina que podem utilitzar per tallar unes verdures, etc. Sigui com sigui, si ens mengem aquests bacteris resistents i entren en contacte amb la nostra microbiota intestinal, el més probable és que la nostra pròpia microbiota s’encarregui de no deixar-los créixer. Però sempre hi haurà persones (que hagin rebut tractaments antibiòtics, diabètiques, amb obesitat, etc.) amb una microbiota que faciliti el creixement d’aquests bacteris resistents.
Per tant, no vol dir que sempre que mengem carn d’animals que han rebut tractament antibòtic haguem d’adquirir bacteris multiresistents.
No, però hi haurà una part de la població, que precisament és la que va més a l’hospital, que sí que l’adquirirà. Quan una persona amb aquest bacteri multiresistent rebi un tractament antibiòtic desenvoluparà futures infeccions causades per aquest mateix bacteri que haurà anat creixent.
I una vegada es té aquest tipus d’infecció, quin tractament es pot aplicar?
El problema és que només hi ha una o dues opcions terapèutiques per aquests bacteris. En tots els casos el pacient ha de quedar ingressat al centre hospitalari i segurament pugui tenir problemes secundaris. En definitiva, no és el millor antibiòtic que m’agradaria haver de prendre, però no hi ha més opcions.
El problema és que aquests bacteris, tot i que es tracti de microorganismes no patogens per les persones, tenen la capacitat de compartir el mecanisme de resistència. És a dir, si un bacteri d’origen animal es posa en contacte amb un d’origen humà, s’uneixen les dues membranes i es transfereix el mecanisme de resistència d’un a l’altre. Per tant, els bacteris d’una persona que no ha rebut cap tractament antibiòtic en la seva vida poden adquirir aquests mecanismes de resistència. De fet, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) i el Ministeri de Sanitat Espanyol ja han creat el Pla Nacional contra la Resistència d’Antibiòtics. Hi ha una divisió destinada a salut humana i una altra a salut animal.
Per tant, quina seria la diferència entre una carn ecològica i una carn convencional?
Sabem, perquè està garantit, que una carn ecològica no ha rebut cap tractament antibiòtic, ja que la seva alimentació es basa en pastures (que tampoc han rebut cap producte químic). I en el cas que es donessin pinsos també tenim la garantia que provenen de l’agricultura ecològica. És possible que aquests animals hagin rebut un antibiòtic en un moment determinat, per una infecció, però no hi han estat sotmesos de manera continuada.
Jo sempre dic que si ets consumidor de carn, cap problema, però mira el que compres. No vagis a un supermercat i agafis una safata. I ja no només per tu, sino també per no contribuir a seguir augmentant aquest problema. Si tothom estigués en contra de l’ús d’antibiòtics en l’alimentació dels animals, aquest problema aniria desapareixent a poc a poc.
Hi ha altres motius per consumir carn ecològica?
La carn d’origen ecològic és carn d’animals que viuen lliures, que tenen molt espai i que poden menjar verd i això és importantíssim. Els greixos de la carn d’un animal que ha pasturat i que s’ha mogut no són comparables amb els altres. Els animals que mengen herba tenen concentracions més elevades d’àcids grassos omega 3. A més, s’ha comprovat científicament que a nivell de la seva composició nutricional, la carn ecològica és millor que la convencional.
