Son Pol, Andratx

Finca de Son Pol, a Andratx. 12 hectàrees i un ramat de 23 ovelles, un mascle i 19 xotets.

Magdalena Pol és pagesa i empresària. Va néixer a Sa Pobla i des de ben joveneta la seva vocació va ser la pagesia, però a casa seva la van encaminar al món empresarial. El 2009 va fer realitat el seu somni i va comprar una finca a Andratx. Del no res, poc a poc, va anar construint unes cases, sembrant hortalissa, adaptant la finca als animals, les oliveres i els fruiters. Subministra el seu excedent de fruita i verdura a un supermercat i fa paneres per a uns quants clients. També fa oli per consum propi. Ens diu que participa poc de les reunions del projecte ME ecològic per una qüestió geogràfica i lloa la feina dels seus companys.

MAGDALENA: Quan vaig pensar en fer una explotació agrícola vaig tenir molt clara la idea de l'ecologia. De fet, les cases estan fetes a partir de bioconstrució. Varem intentar utilitzar materials naturals i ecològics. I jo tenia molt clar que no volia fer el mateix que els meus avantpassats, és a dir, una explotació amb pesticides. Tot això ha marcat una època molt important del meu poble (Sa Pobla) i crec que ara és temps de ser conscients del que tenim i tenir cura del medi ambient.

Na Magdalena té un ramat petit, ja que les dimensions i el tipus de finca no li permeten tenir més animals. Després de l'incendi que va patir Andratx el 2013, ha hagut d'enfrontar-se a difícils tasques de reforestació. Durant un any les seves ovelles van haver d'estar tancades esperant que la muntanya es regenerés i això va suposar també una elevada despesa en menjar i manteniment. Superada aquesta crisi, va voler unir-se al projecte ME ecològic per poder vendre els seus mens amb la certificació ecològica.

MAGDALENA: Si estàs fent una producció ecològica, vols que es vengui el teu producte com a ecològic. I, al mateix temps, les persones que busquen productes ecològics haurien de poder consumir el que es produeix aquí, i no el que ve de la Península o altres indrets, ja que aquí tenim bons productors. No només em refereixo als mens, sinó a la producció ecològica en general. Crec que el problema més gran que tenim és el de trobar canals de venda, de fer arribar el producte directament al consumidor final.

La faceta d'empresària de na Magdalena li permet mantenir la finca i dedicar-se al que més li agrada. De fet, tot el seu temps lliure el dedica al camp i els animals. 

MAGDALENA: Jo sé que quan la gent em sent xerrar pensen que és una utopia, perquè aquesta vida al camp no es pot mantenir per ella mateixa. Però jo sóc de l'opinió que posant un poc per altres mitjans, com l'empresa en el meu cas, i intentant treure un poc de tot el que hi ha a la finca, tot plegat fa que jo pugui viure com vull. Al final la vida és això, no tot són els doblers.

La seva mare diu que ella no és una pagesa convencional i, després de coneixer-la un poc més, ens adonam que segurament tingui raó.

Finca de Son Pol, a Andratx. 12 hectàrees i un ramat de 23 ovelles, un mascle i 19 xotets.

Magdalena Pol és pagesa i empresària. Va néixer a Sa Pobla i des de ben joveneta la seva vocació va ser la pagesia, però a casa seva la van encaminar al món empresarial. El 2009 va fer realitat el seu somni i va comprar una finca a Andratx. Del no res, poc a poc, va anar construint unes cases, sembrant hortalissa, adaptant la finca als animals, les oliveres i els fruiters. Subministra el seu excedent de fruita i verdura a un supermercat i fa paneres per a uns quants clients. També fa oli per consum propi. Ens diu que participa poc de les reunions del projecte ME ecològic per una qüestió geogràfica i lloa la feina dels seus companys.

MAGDALENA: Quan vaig pensar en fer una explotació agrícola vaig tenir molt clara la idea de l'ecologia. De fet, les cases estan fetes a partir de bioconstrució. Varem intentar utilitzar materials naturals i ecològics. I jo tenia molt clar que no volia fer el mateix que els meus avantpassats, és a dir, una explotació amb pesticides. Tot això ha marcat una època molt important del meu poble (Sa Pobla) i crec que ara és temps de ser conscients del que tenim i tenir cura del medi ambient.

Na Magdalena té un ramat petit, ja que les dimensions i el tipus de finca no li permeten tenir més animals. Després de l'incendi que va patir Andratx el 2013, ha hagut d'enfrontar-se a difícils tasques de reforestació. Durant un any les seves ovelles van haver d'estar tancades esperant que la muntanya es regenerés i això va suposar també una elevada despesa en menjar i manteniment. Superada aquesta crisi, va voler unir-se al projecte ME ecològic per poder vendre els seus mens amb la certificació ecològica.

MAGDALENA: Si estàs fent una producció ecològica, vols que es vengui el teu producte com a ecològic. I, al mateix temps, les persones que busquen productes ecològics haurien de poder consumir el que es produeix aquí, i no el que ve de la Península o altres indrets, ja que aquí tenim bons productors. No només em refereixo als mens, sinó a la producció ecològica en general. Crec que el problema més gran que tenim és el de trobar canals de venda, de fer arribar el producte directament al consumidor final.

La faceta d'empresària de na Magdalena li permet mantenir la finca i dedicar-se al que més li agrada. De fet, tot el seu temps lliure el dedica al camp i els animals. 

MAGDALENA: Jo sé que quan la gent em sent xerrar pensen que és una utopia, perquè aquesta vida al camp no es pot mantenir per ella mateixa. Però jo sóc de l'opinió que posant un poc per altres mitjans, com l'empresa en el meu cas, i intentant treure un poc de tot el que hi ha a la finca, tot plegat fa que jo pugui viure com vull. Al final la vida és això, no tot són els doblers.

La seva mare diu que ella no és una pagesa convencional i, després de coneixer-la un poc més, ens adonam que segurament tingui raó.